Sempre m'han agradat les manualitats, des de ben petita. A casa la mare em va ensenyar a fer una mica de ganxet, fer quadres amb mig punt, després vam descobrir el punt de creu....i m'hi vaig quedar enganxada. Fils, teles d'aida, tisores, i agulles...Casa meva, decorada amb preciosos quadres de punt de creu. Després, vaig descobrir el Patch...com m'agradava, quines coses més boniques feien aquelles senyores que tant en sabíen de cosir....Vaig passar-me anys, fent punt de creu i sospirant pel Patch. La meva frase sempre era...Quan em jubili, aprendré a fer Patch. Quan em jubili....ostres, això era massa temps...Vaig fer uns quants intents d'apuntar-me a classes, però cap de les que m'oferien s'ajustava als meus horaris...Treballant tot el dia i amb dos nens...Però un bon dia, fa un parell d'anys, animada per la Marieta, una boníssima amiga, vaig entrar a la botiga de llanes del barri...la Montse, la mastressa, oferia classes de Patch, però novament, els horaris no m'anaven gaire bé. Uns dies després, em va trucar i em va oferir un horari de classe especial per mi, assistint a la última hora d'una classe i la primera de la següent...Horari perfecte per mi...no m'ho podía creure...El problema es que JO NO SABIA COSIR NI UN BOTÓ...a part, de per fer punt de creu, jo no agafava l'agulla per res....Cap problema, per aprendre Patch, no necessites saber cosir, em va dir la Montse, i amb les ganes que en tens, segur que n'aprens molt depressa.....Mai no els ho podré agrair prou...a la María, per la seva empenteta i a la montse, per obrir-me les portes a aquest gran món del PATCHWORK.
